Centre
La Sínia.
El dia 5 de
novembre, els nens i les nenes de tercer vam fer una activitat al centre
ocupacional La Sínia del carrer Banys Nous. L’activitat era una gimcana al
centre amb els estris i materials d’ús quotidià per a usuaris i usuàries del
centre (plats que no són plans, gots que semblen un biberó, forquilles i
culleres tortes, cadires de rodes, cadires de rodes elèctriques...) Però l’objectiu
principal era conèixer persones amb paràlisi cerebral i adonar-nos que no som
tant diferents que, potser, el que ens falta és coneixement. En tornar a l’escola
els vostres fills i filles van fer les següents valoracions; fixeu-vos-hi bé
perquè és interessant veure com l’objectiu està aconseguit:
-
Joana: A mi primer em feia una mica de vergonya mirar-los, però després m’hi
vaig acostumar i ja està. Ha estat divertit jugar amb ells.
-
Lúa: Quan els he vist m’han fet una mica de por, però després ja no.
- Maria: He trobat
que eren molt simpàtics i tenien ganes d’estar amb nosaltres.
-
Bilal: M’ha agradat jugar amb ells.
-
Lucas: Quan he entrat el cor m’anava molt ràpid i tenia una mica de por; quan
els he conegut he vist que eren molt simpàtics i que sempre estan contents.
- Teresa: Tampoc
fan tanta por, encara que a vegades no entens què volen dir.
-
Mariam: No sabia on anàvem i he conegut persones que fan el mateix que
nosaltres però d’una altra manera.
-
Malena: Abans d’anar-hi em feien por, quan els he vist m’han fet pena i després
he pensat que sempre reien i que eren molt simpàtics i amables.
- Baset: Jo m’he
espantat una mica, pensava que tot seria en silenci i fan molt soroll.
-
Juan: Sempre m’han fet pena aquestes persones, però avui he vist que són
simpàtiques i semblaven felices.
-
Yacine: M’ha agradat jugar amb ells, ja no em fan tanta pena.
- More: Jo pensava
que no feien res i quan ens ha caigut l’aigua i ha vingut aquella noia amb la
cadira a recollir-la he quedat al·lucinat.
-
Karla: He vist que si mai et passa alguna cosa pots continuar fent-ho tot.
-
Emma: He aprés moltes coses.
- Sole: M’ha
encantat anar-hi, ha estat molt “guai”, jo els mirava i pensava “estan contents”.
-
Eli: M’ha fet una mica de por i m’he posat trist, no m’agradaria veure així a
ningú de casa meva.
-
Esteban: M’ha agradat disfressar-me tot i que, amb les cames quietes era
difícil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada